L’objecte propi dels serveis socials

Engel

Quan vam decidir transformar la (vella) assistència social residual en uns (nous) serveis socials universals, hem d’entendre el que aquesta ciavoga representa en termes d’especialització i en termes de posicionament davant la ciutadania i reconeixement per part de la població. L’assistència social residual no s’especialitzava en determinades necessitats de totes les persones sinó en determinats tipus de persones per a les quals, suposadament, era capaç de respondre (tendencialment) a totes les seves necessitats. Per contra, els serveis socials, en declarar-se universals, deuen, indefugiblement, identificar en quines necessitats de totes les persones s’especialitzaran. Es tracta de dues configuracions i posicionaments incompatibles i oposats (com menjar sopes i xuclar): per això parlem de ciavoga.

L’assistència social residual es basa (explícitament o implícitament) en què hi haurà unes minories que no aconseguiran la gran finalitat del benestar o la inclusió social mitjançant els mecanismes que serveixen a la majoria de la població, que bàsicament són: la participació en els mercats ( de treball, de béns i serveis i financer), la integració familiar i comunitària i la protecció social de caràcter contributiu. Es podria dir que els i les professionals d’aquest àmbit es presenten o són reconegudes com a especialistes en la identificació, control i tractament dels membres d’aquests segments minoritaris de la població. I que l’atenció a aquestes persones s’organitza, majorment, agrupant entre si els membres de cada un d’aquests col·lectius especials.

No obstant això, els nous serveis socials, en declarar-se universals, competeixen, inevitablement, amb altres sectors universals d’activitat i, fonamentalment, amb els de sanitat, educació, ocupació, habitatge i garantia d’ingressos, que són els principals sectors econòmics en què opera l’Estat de benestar. A major perímetre sectorial dels serveis socials menor perímetre d’altres sectors d’activitat, i viceversa. No és el mateix que s’entengui socialment que el que cal fer des de les polítiques socials amb les criatures de zero a tres anys és, principalment, aprenentatge i escolarització (educació) o que es tracta més aviat de cures comunitaris (serveis socials).

En aquest context, la identificació i diferenciació de l’objecte dels serveis socials es converteix en una prioritat estratègica de primer ordre, possiblement en una condició imprescindible de possibilitat per a l’existència del sector d’activitat (del sector econòmic) dels serveis socials i, en el seu si, dels sistemes públics de serveis socials. Altrament l’univers poblacional al qual s’ofereixen els serveis socials (tota la ciutadania, per definició) difícilment sabrà quan anar als serveis socials i quan dirigir-se a un altre dels sectors d’activitat esmentats.

La nostra proposta és considerar que l’objecte dels serveis socials és la interacció, entesa com el desenvolupament autònom de les persones en la seva vida diària en el si de relacions familiars i comunitàries. Per tant, els serveis socials s’entendrien com cures i suports per a la presa de decisions i la seva execució per part de les diverses persones en el seu quotidià i viure integrades en les seves xarxes primàries.

Entenem que el concepte d’interacció (autodeterminació i autonomia funcional / integració familiar i comunitària) ens pot permetre dibuixar i omplir de contingut un perímetre de necessitats, demandes, drets, coneixements, tecnologies, prestacions, serveis i programes valuosos per a tothom i recognoscibles com a propis d’aquest àmbit sectorial i no d’altres.

El concepte d’interacció ens pot servir per identificar el (gran) bé que protegeixen i promouen els serveis socials, de la mateixa manera que la sanitat s’ocupa de la salut, l’educació de l’aprenentatge, els serveis laborals de l’ocupació, les polítiques d’habitatge del allotjament i els sistemes de garantia d’ingressos de la subsistència. És cert que tots aquests grans béns (i altres) tenen sinergies entre si i que tots els sectors d’activitat poden contribuir a la consecució de tots ells (salut en totes les polítiques, per exemple), però vivim en una societat en la qual han emergit sectors especialitzats d’activitat i sistemes públics especialitzats per a aquests diferents béns i aquest és el tauler de joc en el qual hem de ubicar-nos.

(Part de l’article publicat al bloc Llei d’Engel, sencer aquí, traduït al català pels editors del bloc, base per a la conferència prevista per al proper 25 d’abril a Mejorada del Campo: més informació aquí.)


  1. M’agrada molt la idea proposada sobre que els serveis socials hagin de tenir un clar objecte, i en aquest article es proposa que aquest sigui la interacció. La dificultat que jo hi trobo és que el concepte té poca concreció, i no penso que contribueixi a esclarir la tasca dels serveis socials, que és històricament inconcreta.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

CAPTCHA image
*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

WP-SpamFree by Pole Position Marketing