Perspectives estratègiques en el tercer sector d’acció social

Alba 2

Identifiquem quatre sectors diferenciats, cadascun dels quals proveeix diferents tipus de béns. D’una banda el mercat que es basa en les relacions d’intercanvi lucratives, d’altra el sector públic, que treballa en la garantia de drets i obligacions, i la comunitat, la qual es mou en el marc de les relacions primàries com són les familiars. La iniciativa social es situa enmig d’aquests tres, fronterer a la comunitat, el mercat i l’Estat, com una mena d’estació intermodal que gestiona béns comuns i basa les seves relacions en la solidaritat.

Si analitzem la situació del tercer sector d’acció social, veiem:

  • L’entitat, la resiliència de moltes i rellevants organitzacions (que, com a joncs, resisteixen sense perdre la seva forma) i l’avenç en la construcció de xarxes, federacions i confederacions.
  • L’avenç notable de dinàmiques de pressió, assistencialisme, burocratització i descapitalització social i estratègica de l’acció voluntària i el tercer sector en la crisi i l’aixecament truncat dels serveis socials, quart pilar de l’Estat del benestar (la qual cosa ha fet augmentar el nombre d’organitzacions zombis, de morts vivents que semblen iniciativa social però ja no ho són).
  • La limitada dinàmica d’innovació i transformació social (els brots, que sorgeixen molt més fora que dins del tercer sector d’acció social) i la molt limitada integració operativa entre les organitzacions fora del col·lectiu de referència.

Des d’aquesta lectura de la situació es pot apuntar cap a un relat estratègic en el que hi pot haver sinergies entre elements com:

  1. L’impuls d’organitzacions solidàries de certa escala i capacitat de gestió que aportin valor, en clau de concertació, en la construcció i universalització del sistema públic de serveis socials.
  2. L’apropiació i generació de models de gestió del coneixement i innovació tecnològica i social que representin arranjaments alternatius entre agents diversos.
  3. La gestió de la diversitat de tipus d’organitzacions en aliances i xarxes a nivell operatiu, de gestió i polític.
  4. L’aplicació d’un enfocament comunitari que potenciï la vinculació i l’apoderament de les persones en les seves relacions i xarxes primàries.
  5. La diversitat de fórmules de relació entre les organitzacions solidàries i les institucions polítiques i de repolitització de la iniciativa social.
  6. La tornada de les organitzacions a les seves arrels i la reconstrucció del seu subjecte i designi estratègic, com a productores, gestores i defensores de béns comuns.
  7. L’abordatge del repte de la sostenibilitat de les organitzacions, amb regles de joc assumibles de raonable estabilitat.
  8. La institucionalització i reconeixement del tercer sector d’acció social, de la política pública de foment de la iniciativa social i del diàleg civil.
  9. La densificació de la solidaritat en les organitzacions; solidaritat que és la seva senya d’identitat, raó de ser i aportació a les persones i a la societat.

Quin relat i, sobretot, quines pràctiques relegitimaran i reconnectaran a les entitats del tercer sector d’acció social en la vella i sempre nova tasca de construir comunitat política, llaços fraterns, béns comuns, ètica ciutadana, significats compartits, valor públic i sostenibilitat social?

(Adaptat del document elaborat per l’Observatori del Tercer Sector, sintetitzant i traduint al català una intervenció en una jornada de ECAS Acció Social. Al voltant d’aquestes qüestions es parlarà el 17 de setembre amb la associació Alba de Tàrrega.)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

CAPTCHA image
*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

WP-SpamFree by Pole Position Marketing