Construint la casa comuna de la intervenció social

Quadern17b

Proposem denominar intervenció social l’activitat operativa pròpia dels serveis socials. I proposem acceptar que, avui i aquí, hi ha tres grans professions i disciplines de la intervenció social: el treball social, l’educació social i la psicologia de la intervenció social. Això vol dir que totes tres assumeixen que són socials en la mesura que protegeixen i promouen la interacció (autonomia funcional i integració relacional: finalitat que atribuïm als serveis socials) i no en el sentit més ampli del conjunt de la política social.

La nostra visió és que, avui i aquí, és més estratègic per al treball social, l’educació social i la psicologia de la intervenció social aplicar-se en la construcció i enfortiment de la casa comuna de la intervenció social que destinar energies a identificar o delimitar l’habitació de cada una.

L’educació (i pedagogia) social, el treball social i la psicologia de la intervenció social i els seus professionals i docents han d’alinear els seus esforços des de consensos bàsics. El principal, al nostre entendre ha de ser la superació de la versió o visió de la intervenció social com una intervenció per a col·lectius poblacionals especials, vulnerables o exclosos. Des del nostre punt de vista, per a la intervenció social i per als serveis socials és crític concebre’ls i produir-se com una oferta per a totes les persones, per a qualsevol persona.

D’altra banda, el fet que, avui i aquí, l’educació (i pedagogia) social, el treball social y la psicologia de la intervenció social tinguin, al nostre entendre, el seu lloc preferent (d’actor protagonista), com a professions i disciplines de la intervenció social, en l’àmbit dels serveis socials no exclou en absolut que puguin estar i hagin d’estar presents en altres àmbits sectorials (com a actor secundari), en altres àmbits de la política social (com salut o habitatge) i en àmbits sectorials no considerats socials, com la justícia o la protecció civil, per posar-ne dos exemples.

Professionals i docents del treball social,de l’educació social i de la psicologia de la intervenció social, sens dubte, han d’assumir responsabilitats de gestió organitzacional i de govern polític (o, alternativament, de reivindicació militant), però segurament, en aquest moment, l’aportació més estratègica que poden fer per a l’impuls de les polítiques socials és, al nostre entendre, omplir de contingut científic i tècnic els processos d’intervenció social, per tal de contribuir al fet que cada vegada es percebin com a més valuosos per part de la ciutadania.

(Adaptat de part d’un article publicat a Quaderns d’Educació Social. Il·lustració de Virinia Chavira per a la portada de la revista.)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

CAPTCHA image
*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

WP-SpamFree by Pole Position Marketing