Disseny de polítiques socials

DSC_0076 ff

El disseny de polítiques socials  és impulsat, en última instància, per la voluntat ètica i política d’universalitzar l’accés al benestar -finalitat de la política social- que es recolza en el gaudi dels béns dels quals  s’encarreguen les principals polítiques sectorials. Béns com la salut, l’aprenentatge, la interacció, l’ocupació, l’allotjament o la subsistència. La política social -l’acció liderada i sostinguda dels poders públics per a la promoció i protecció universal d’aquests béns- és sens dubte un protagonista principal de la vida política, econòmica i social de les nostres democràcies.

Però la política social se sap limitada i necessitada del diàleg i la sinergia intersectorial amb la política econòmica. Sabem també que els drets socials són paper mullat en absència de drets civils i polítics i de l’acció de l’Estat per garantir-los. D’altra banda, les polítiques socials sectorials, quan apliquen perspectives transversals -d’igualtat i atenció a les diversitats, familiar, comunitària o de promoció de la iniciativa social- busquen equilibri i mútua potenciació entre el poder i enfortiment de l’Estat i el desenvolupament i empoderament dels individus, les famílies, les comunitats i les organitzacions solidàries. La política social se sap necessària, però també se sap part del problema i part -només part- de la solució.

Una tasca de la complexitat de la política social no pot sinó recolzar-se en el coneixement i hem de reconèixer que moltes vegades estan trencades les cadenes de valor necessàries per a la producció d’un coneixement rigorós i rellevant per al disseny, implementació i avaluació de polítiques socials. Universitats, centres de recerca, think tanks, consultores, partits polítics, moviments associatius, empreses proveïdores i altres agents rellevants en l’àmbit de les polítiques socials no formen en el nostre entorn l’ecosistema interactiu, la comunitat d’aprenentatge, la greixada cadena de valor que necessitem per produir i perfeccionar decisions sobre política social que siguin pertinents, coherents, eficaces i eficients.

Els desafiaments són descomunals: situacions d’atur i precarietat que deterioren el nostre capital humà; increments de la pobresa i la desigualtat que no som capaços de revertir; una crisi de les cures que maldestrament abordem des de la sanitat, els serveis socials i la política d’habitatge; o fenòmens de corrupció, efectes no desitjats o insolidaritat que sorgeixen en les pròpies estructures creades per a les polítiques socials. És molt el que hem aconseguit en política social i molt el que estem perdent i podem perdre i, no obstant això, molt el que podem guanyar si millorem la nostra capacitat de gestionar aquest espai en el qual la gestió del coneixement i la governança política es troben, respectant-se mútuament, per contribuir a la reconstrucció del contracte social.

La imatge (de Javier Atxa) és de la presentació del llibre a Bilbao. Per a la presentació a Barcelona, informació aquí.